Coneixement compartit per a la competitivitat global de les Balears

 

 
 
 
 
 

Posició comercial exterior de les Balears 2018

Lletra/letra:

Les Balears sanegen la balança comercial de béns en un context en què la creació de valor des de les cadenes de producció i distribució exteriors troben bons aliats en la nàutica i l’agroalimentació.

 


L’intercanvi exterior de béns industrials i agroalimentaris suma dos exercicis de superàvit a favor de les illes.

La balança comercial posiciona, actualment, a les Balears com un exportador net de béns industrials i agroalimentaris, atès que, segons les dades del darrer exercici disponible, les exportacions superen en poc més d’una desena part les importacions efectuades per l’arxipèlag. Aquesta circumstància deriva en un saldo a favor de les illes de 191 milions d’euros, xifra que amplia el superàvit registrat l’any anterior (79,3 milions d’euros) i s’erigeix en el més elevat d’una sèrie històrica que tan sols ha computat tres valors positius en els darrers vinti-dos anys. I és que, en aquesta ocasió, l’alça de les vendes a l’exterior (5,5%) s’ha afegit a la contenció de les compres (-0,5%), un comportament que contrasta amb la tònica nacional, en la manera que l’augment de les exportacions (3,2%) ha estat compensat amb escreix pel repunt de les importacions (5,4%) i ha donat lloc al dèficit comercial més voluminós, en termes absoluts, de les dues darreres dècades (33,8 milions d’euros).

No obstant això, l’arxipèlag subjecta la projecció dels béns locals a l’exterior sobre una base d’empreses exportadores encara força limitada. I és que, segons la informació duanera més recent, es registren un total de 1.594 empreses amb una activitat exportadora estable, poc més d’un terç de les quals opera des de l’àmbit de la distribució comercial (36,2%) i menys d’una cinquena part directament des de la indústria (17,8%). En aquest darrer cas, si bé la base exportadora d’empreses industrials s’ha ampliat durant els darrers dos anys (10,5%, 284 empreses), en contraposició a l’estancament anotat a nivell nacional (-0,2%, 25.781 empreses), l’orientació a l’exterior del secundari balear es redueix a l’11,1% de les unitats operatives, un percentatge que rebaixa en deu punts percentuals la mitjana espanyola (21,4%) i marca una distància notablerespecte dels teixits autonòmics més internacionalitzats, com són Catalunya (30,6%), Navarra i La Rioja (27,1%, ambdós).

En termes de valor, la intensitat exportadora de les empreses del teixit balear que comercialitzen a la resta del món es xifra en una mitjana anual (550,47 milers d’euros) que, tot i el repunt experimentat respecte de dos exercicis enrere (25,9% vs 6,6%, Espanya), situa les illes a la cua de la distribució autonòmica –tan sols per davant de Canàries (342,51 milers d’euros)– i marca un diferencial negatiu clar respecte del conjunt nacional (6,17 milions d’euros) i, especialment, de les regions amb la facturació exterior més elevada –com és el cas de Madrid (14,07 milions d’euros), Navarra (10,80 milions d’euros) i Castella i Lleó (8,82 milions d’euros).












© Fundació Impulsa Balears

i|mercats és una publicació de la Unitat d’intel·ligència econòmica que gaudeix de la protecció dels drets de propietat intel·lectual en virtut del protocol 2 annex a la Convenció universal sobre dret d’autor. No obstant això,  certs extractes breus poden reproduir-se sense autorització amb la condició que s’esmenti la font.

Aquesta publicació i altres productes electrònics de la fundació es poden obtenir a www.impulsabalears.org, previ registre dels interessats, o sol·licitar-se a l’adreça de correu electrònic info@impulsabalears.org.

Publicat també en castellà.

Per accedir al text complet és necessari identificar-se com a usuari registrat o registrar-se aquí.